Opus Ascensionis Animae (en Fuga de la Mediocritat i Sol Major del Sacrifici): Del Tron del Tort i l'Exili Voluntari a la Forja
Vet aquí el començament de la nostra faula, el punt de partida de tot heroi abans de ser-ho: el Regne de la Tèbia. És un feu petit, acollidor, confortable, segur, predictible, afalagador i, per això mateix, letal. En aquest regne, el nostre protagonista és el monarca absolut, el sobirà indiscutible, el cèsar de la seva pròpia i minúscula Roma. Cadascuna de les seves paraules és un edicte de saviesa; cada ocurrència, una genialitat celebrada amb l'aplaudiment fàcil i el riure prompt de una cort d'aduladors de minvat enteniment. És, en definitiva, el més llest de la sala. I la seva parella, el consort perfecte per a un rei de tan modest imperi, és un mirall que només retorna una imatge de plàcida, serena, incontestada i soporífera superioritat. És el paradís de la vanitat, l'Arcàdia de l'autocomplaença. Però fins i tot en ...