Opus Bacchanalis Catalaniae (en Sol de Ressaca i Do Sostingut de Lluentó): Del Num Festiu i la Memòria Sacrificada a l'Altar del Gintònic
Si algú es veiés en l'hercúlia tasca de destil·lar l'ànima d'aquest nostre país en un únic símbol, en un arquetip irrefutable, s'enfrontaria a un cisma de proporcions teològiques. Certs erudits postularien la Migdiada , però la seva candidatura es dissol en un mar de disputes bizantines: ha de ser el letarg breu, gairebé místic, de vint minuts a l'estil regeneratiu, o la immersió abissal de sofà, pijama i orinal?