Opus Puerilis Mirabilis (en Clau de Geni Precoç i Llistó Enfonsat): De l'Alquímia Parental i l'Enigma del Planter d'Or
Assistim, meus estupefactes i astorats confrares, al floriment d'una nova, sorprenent, enlluernadora, portentosa, miraculosa nissaga d'infants prodigi. Una generació de petits titans, de minúsculs semideus, de precoços polímates, l'existència dels quals sembla desafiar les anquilosades lleis de la corba de Bell. Els seus devots progenitors, convertits en cronistes i hagiògrafs de la seva pròpia prole, ens anuncien diàriament la bona nova: els seus plançons no són simples nens; són la síntesi millorada d'Einstein i Steve Jobs, un híbrid de Newton i Mozart, la segona vinguda de Leonardo da Vinci en format de butxaca. El miracle, la prova irrefutable, l'estigma diví que confirma la seva genialitat, és la seva destresa innata, instintiva, gairebé preternatural amb l'artefacte. Observin el demiürg domèstic, el pare o la mare, amb el rostre transfigurat per l'èxt...