Opus Viridis Hysteriae (en Clau de Sol Reciclat i Consciència de Plàstic): Del Catecisme Climàtic i l'Àvia que no Sabia que Salvava el Món
Assistim, meus cars confrares de l'escepticisme, a l'adveniment d'una nova fe. No té déus de carn i ossos, però sí els seus pontífexs, els seus dogmes, els seus anatemes i la seva Inquisició. És el Culte Verd, l'Eclesia de la Sostenibilitat, i els seus acòlits, joves de fervor tan vehement com escassa memòria, prediquen el seu evangeli en els nous púlpits: les caixes dels supermercats, els fòrums d'internet, les tertúlies del cafè. Permetin-me, abans de prosseguir, un exercici de memòria, una excavació arqueològica en els estrats de la meva pròpia biografia. Recordo ser l'herald, el jove emissari enviat pel matriarcat familiar a la litúrgia diària dels recàrrecs. I en aquell temps, sense saber-ho, practicàvem una ecologia tan estricta que avui ens convalidaria un doctorat en Sostenibilitat per la Universitat de Friburg. Ningú parlava...