Heus aquí l'Acta Notarial del meu Infortuni Motoritzat, el relat de com la desídia estatal s'ha transmutat en la més tangible de les fortunes privades. M'ha arribat, amb l'imprimatur d'un document pontifici, un edicte del meu mecànic —a qui considero el meu Dipositari de la Clau Anglesa i Sant Crisòstom de l'Engranatge—, convocant-me, a mi i a tota la meva nissaga, a la més insòlita de les assemblees socials: la inauguració d'una efígie de bronze erigida en honor meu. Un monument que no celebra la virtut, sinó el volum de negoci que la meva Versys 650, aquella màquina que beu del més pur octanatge, ha generat des d'aquell càndid i fatal mes de maig.
Breviari d'un estupor sistemàtic. Soliloquis d'un amanuense que aplica la lògica com un àcid al teatre del despropòsit contemporani. Cròniques sobre la burocràcia, els dogmes moderns i la solemne estupidesa quotidiana. Un recull per a esperits afins que ja només aspiren a redactar l'esquela de la coherència amb una mica d'estil.