Soliloquis d'un Amanuense Perplex

PREGUEU A DÉU EN CARITAT PER L'ÀNIMA DE EL SENYOR SENY CATALÀ Qui, després d'una llarga i penosa malaltia consuntiva, ha lliurat la seva ànima al Creador a la Ciutat de Barcelona, en data indeterminada però d'efectes palpables a finals de l'Any de Gràcia de 2025, havent rebut els nuls auxilis espirituals d'una societat que ja no el reconeixia. A. C. S. Els seus parents i afligits —aquella minoria clandestina que encara el professava— participen a les seves amistats tan sensible i irreparable pèrdua.

Assistim, meus cars confrares de la lògica assetjada, a un esdeveniment d'una magnificència celestial, d'una rellevància còsmica, d'una transcendència gairebé teològica: l'univers, en un acte de pietat o d'infinita sorna, ha tingut a bé confirmar que un cometa és, en efecte, un cometa. La notícia, que hauria d'haver estat rebuda amb la mateixa fanfàrria que la confirmació que l'aigua mulla, ha caigut com una galleda d'aigua freda sobre el febril sanedrí dels nous àugurs, els hermeneutes del píxel borrós, els harúspexs de l'algorisme de YouTube.

Observin amb mi, si els plau i la fatiga existencial no els ha vençut encara, el Gran Tauler sobre el qual es dirimeix la nostra tediosa tragicomèdia. Un artefacte venerable, amb els seus escacs ben definits per l'ús i el costum, les seves regles sedimentades rere segles de praxi. Coneixíem, grosso modo, el moviment del cavall, la trajectòria diagonal de l'alfil i la vocació de modesta infinitud del peó. Una partida predictible, potser, però una en què la victòria o la derrota depenien d'una lògica, per simple que fos, compartida per tots els contendents.