Opus Grammaticae Dementiae (en Morfema Sostingut i Sense Sentit Manifest): De la Croada contra el Gènere i l'Evangeli de la "i" Inclusiva

Assistim, meus pacients i perplexos confrares, a la gestació d'una nova croada, d'una guerra santa lliurada no per la conquesta de Jerusalem, sinó per la presa d'una fortalesa molt més inexpugnable: l'Institut d'Estudis Catalans. Una legió de nous templers, armats no amb l'espasa, sinó amb el neologisme, s'ha embarcat en una missió audaç, atrevida, agosarada, intrèpida, valenta, coratjosa, resolta, decidida: l'extirpació quirúrgica del gènere gramatical.

El seu enemic és una hidra de dos caps: el masculí genèric. El seu Greal, la panacea universal que portarà la pau a les ànimes i la fi de l'opressió mil·lenària, és la implantació d'una lletra. Una humil vocal: la "i".

Segons els summes sacerdots d'aquest culte, la Llengua Catalana —aquesta venerable matrona que ha evolucionat des del balboteig del llatí vulgar, que ha parit Ramon Llull i ha alletat Joan Maragall— és una estructura opressiva, fal·locèntrica, patriarcal, tirànica, despòtica, absolutista. Aquest magnífic i complex organisme, que ha crescut i mutat al seu propi i savi ritme durant segles, ha de ser ara sotmès a una teràpia de xoc, a una reconfiguració forçosa en el termini d'una legislatura. Tot perquè ningú, absolutament ningú, pateixi una crisi d'ansietat en ensopegar amb un pronom.

I un, que és de natural curiós, es pregunta: qui són aquests valents i virtuosos paladins de la morfologia? Són potser filòlegs de renom, acadèmics de vasta cultura, poetes de verb encès? Res d'això! La paradoxa és d'una bellesa gairebé còmica. Els heralds d'aquesta revolució gramatical són, majoritàriament, individus la relació dels quals amb la llengua és, per dir-ho suaument, distant i disfuncional. Es comuniquen en un dialecte de pictogrames i emoticones, la seva prosa és lànguida, anèmica, esquàlida, desnodrida, raquítica. Desconeixen l'accent obert i el tancat, assassinen la coma i fan servir els punts suspensius com si fossin confeti. Demanar-los que construeixin una frase subordinada és una empresa tan fútil com demanar a una ameba que resolgui una equació diferencial. La seva biblioteca, si existeix, es fa servir principalment per a calçar taules inestables.

Però no siguem nosaltres els reaccionaris. No siguem els immobilistes que s'aferren als vells costums. Abracem la causa! Siguem inclusius. Siguem radicals del vers i apòstols de la integració. Donem una oportunitat a la inclusió real, a la de veritat, a aquella que no es queda en la superfície cosmètica d'una vocal.

Proposo, doncs, des d'aquest humil púlpit, que dediquem els ingents recursos d'aquests "xiringuitos" governamentals a una croada veritablement noble, justa, equitativa, equànime, imparcial. Potenciem a les escoles, instituts i universitats l'ensenyament obligatori del Braille, perquè els invidents no quedin exclosos de la paraula escrita. Invertim fortunes en la promoció de la Llengua de Signes Catalana, perquè el silenci dels sords esdevingui un diàleg universal. Exigim que cada llibre de text, cada comunicat oficial, s'editi també amb pictogrames, perquè les persones amb autisme puguin navegar el procel·lós oceà de la comunicació. Dissenyem aules i mètodes d'ensenyament per als nens, nenes i sí, també els nenis, amb TDAH, amb dislèxia, amb qualsevol desafiament que els impedeixi accedir al coneixement en igualtat de condicions.

Siguem veritablement inclusius, integradors, comprensius, universals, totals!

Però ah, meus cars lectors, vet aquí el nus gordià. Aquesta inclusió, la real, la que canvia vides en lloc de canviar lletres, és difícil. És cara. És complexa. No es pot resumir en un tuit enginyós ni genera titulars grandiloqüents. Exigeix feina, empatia i un profund coneixement de la realitat. I, sobretot, no permet muntar un xiringuito per a fer un curset de cap de setmana sobre com acabar les paraules.

És molt més senzill, i sens dubte més rendible, lliurar una guerra contra un molí de vent gramatical. És més fàcil sentir-se un heroi per afegir una "i" a una paraula que aprendre a dir "t'entenc" en l'idioma de qui de veritat no pot sentir-te.